I Cursa de les Roques (Horta de Sant Joan)

diumenge, 8 de novembre de 2009

El passat dia 08 de novembre de 2009 es va dur a terme la primera cursa de muntanya a Horta de Sant Joan, (Terra Alta), aquesta cursa va ser l'última del calendari del Circuït de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre del total de 14 proves que el conformen.
El dia va despertar tapat, força nuvols, vent de dalt i fred, molt de fred.
Després de recollir el xip i el dorsal vam fer un caferet a un dels bars de la plaça d'Horta.
Segons el marcador de la furgo, estavem a 7'5 graus de temperatura, que amb el vent que bufaba i quatre gotes, la sensació tèrmica era de 0 graus (vamos ni fred ni calor).

Van fer control de dorsals i una vegada tots al "corralet"abans de sortir i després del "breafing" van fer la lectura d'un vers en memoria dels bombers que van perdre la vida en l'incendi de les serres en les que transcorria la cursa.
Un vers molt emotiu que ens va fer sortir a tots emocionats, feia referència a cada lloc emblemàtic del recorregut de la cursa, com si d'alguna manera ells també hi serien amb nosaltres, participant i compartint les sensacions que anavem a viure, molt bonic.
No se si va ser el fred però la sortida va ser "qui l'agarra és d'ell", el canareu Aguiló va marcar un ritme trepitant. En poc més de vint minuts, els primers ja coronaven la muntanya de Santa Bàrbara.
Kiko Martí (la bèstia de menjar kilòmetres de serra), "apegat a roda" i ja a la baixada, juntament amb l'inseparable Ahmed ja anaven liders.

Després de passar per tota la serra cremada, cap al Montsagre d'Horta pel pujador d'en Valero, un cop a dalt, la sensació va ser indescriptible. El canvi de tonalitats va ser espectacular, sortir del cremat i endinsar-nos al Montsagre, al Port, a la vegada que el mestral bufaba en més ganes que mai pentinant les falgueres i pinars...era com si ens dones la ven vinguda i el premi per haver superat aquell repte.
És en aquests moments quan te n'adones que la muntanya i la natura són del més agraït que hi ha.

Vorejant el Riu Canaletes arribavem al Mas de Sotorres i d'allí un tros de pista fins a la Farinera (fabrica restaurada a la cruïlla d'entrada a Horta). Ja allí vam crestar una mica més fins a deixar el poble a la nostra esquerra i tornant per la pista del convent de sant Salvador, entrant al poble, passant per la l'Ajuntament, prop de l'arribada on ens esperaven, gelats de fred, l'estimada familieta.
Kiko Martí membre de l'AEC va ser el guanyador de la cursa i d'alguna manera el nom de la nostra Associació també va corrent al seu ritme.

Jo, en la línia, vaig quedar allà al mig (com a la mili, ni dels de davant ni de detras, deia el meu avi).
I això va ser tot amics. Des d'aquestes línies animar-vos a fer alguna carrereta i agafar nivellet que necessitem representació de l'AEC que "els Quicos" ja d'aquí a poc saltem a categoria veterà i la senior es queda en poca gent...vinga animeus!!!

by kiks

1 comentari:

Tanis ha dit...

Ei, la sort es que no sabies fer anar el blog que si n'arribes a saber fas el blog tu, ambustero!!!