1ª MARATÓ DE LA FAGEDA

A les 05:30 sona el despertador i a l’aire, dos gots d’aigua i en prou feina vaig tragant-me dos plàtans i unes quantes galetes mentre faig els últims preparatius per marxar. Ti-tiiit! Missatge al mòbil, Cristian Brull que diu que vagi sol que ell té problemes de continència. (a vore si este mos ha sortit del Madrid).La pressió augmenta a mesura que passen els minuts, donat que sóc l’únic representant de l’AEC Terra de Fang i sigui com sigui s’ha d’acabar i a poder ser, baixar de les sis hores.

Arribada a la Sènia encara de nit, ambientillo guapo i l’adrenalina era palpable en l’ambient. Recollida de pitrals, quatre cacaus, cafè i un tallet de coc imperial (oh si feia temps que no en menjava…). Un altre cop cap al cotxe per posar-nos los imperdibles al pit i just al costat tenia tres companys del Grup de Trail Masdenverge. Ells hem van acollir en aquells minuts d’incertesa; que si agafo les ulleres de sol, que si un paravents, no que farà bon dia… fins i tot ens vam fer una foto junts i ens vam passar les adreces dels blocs per linkar-mos mútuament (molt bona gent).

Sortida de la marató i som-hi. El ritme un pel fortet, com si anéssim a fer-ne una de vint-i-cinc, però poc a poc la gent anava agafant el pas que li tocava a mesura que anaven passant els quilòmetres. Pujada a Pallerols i fins al quilòmetre 11 tot aigüeta amunt.
Baixaríem pel Racó del Tabac fins a la pista de la Fou, desprès de passar pel costat de l’Àrea de Lleure (si, si la de la fesolada que va organitzar l’AEC, passada per aigua), uns tres quilòmetres més i ens ficaríem dintre el Barranc de la Fou per començar a muntar de debò, passant per la falda del Pi Gros i posteriorment pel Faig pare, seguiríem amunt i desprès de passar  el quilòmetre 28 començaríem a baixar altre cop de cara a casa. Les vistes impressionants i a mesura que anaven passant els quilometres i el temps les sensacions eren cada cop més bones.
Vaig anar remuntant alguna posició i això encara hem donava més coratge i la sensació que estava fent una bona cursa. Cartell de KM 40, impressionant, fins i tot ara al tornar-ho a escriure m’ha fet impressió. Només estava a 2,5 km de l’objectiu i les sensacions anven a millor, ja en la Sènia a la vista encara vaig remuntar quatre llocs més i avall. Arribada a meta i ja ho veieu ho vaig celebrar com si hagués guanyat. I es que a nivell personal havia guanyat el repte de fer la meva primera marató de muntanya en un temps de 5:38:06 i a més a més disfrutant-la. (com va dir el meu amic i expert en aquests tipus d’events Kiko Martí “aquesta cursa t’anirà més be del que tu esperes”).

Pel que fa a l’organització de la cursa va ser excel·lent, tothom va estar a l’alçada, els avituallaments ben calculats, el traçat de la cursa ben marcat… en definitiva una cursa per repetir. Des d’aquí vull animar-vos “aekeros” socis i no socis a fer una curseta d’aquestes característiques, si més no la marxa que eren també 17’5 km per anar fent boca.

Quico Monteverde